Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quebrantahuesos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quebrantahuesos. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de desembre del 2010

SORTEIG QH 2011

Aquest any segur que no ens mullem... o al menys a Sabiñànigo... ja que aquesta vegada la Deesa Fortuna ens ha abandonat... o no?!

Tots els que ens vàrem pre-inscriure a la llista pendent de sorteig hem quedat força lluny inclús per la repesca (1310 + 8300 inscrits= 9609, que fins a partir del 12742 que teníem, suposarien més de 3.000 vacants - o sigui que aquest cop, ni la "pedrea"...

L'espectacle no serà el mateix sense els "naranjitos de l'AUPA PATXI"... el Fernando Escartín s'ho perdrà, fins i tot la Creu Roja ho estalviarà en recursos (de bon rotllo...)

(Quicu: ja pots deixar de fer entreno d'alçada i tornar a fer els rodillos al garatge...)

A partir d'ara, dues opcions:

-Poder dormir més els diumenges, ó
-Començar a buscar alternatives... Cadí, Graus, Irati, etc...

Ja direu...

dilluns, 21 de juny del 2010

La Quebrantahuesos... el dia que tot es multiplica...

Ens havíem convidat a un Aniversari molt especial... la mítica marxa cicloturista de Sabiñànigo complia 20 anys i el CC Roses no se la volia perdre aquest any: els veterans amb els deures fets i els novells carregats d'il.lusió i ganes d'afrontar-la amb el respecte que la 1ª vegada es mereix.
L'endemà i un cop arribats a casa, ens queda encara tornar a deixar neta i polida la companya de fatigues, a punt per la propera escapada. Mentre l'aigua bruta va regantellant encara, les imatges del que va ser una terrible jornada, marcada per la climatologia es van succeïnt:
  • Per damunt de tot, el grup al complert dels integrants del Club (a més dels "anglesos" que continuen conduïnt per l'esquerra...), vàrem tornar sans i estalvis; no sent fàcil, tenint en compte que es deixa anar a 10.000 sonats sobre rodes a l'hora per aquelles alçades, amb l'asfalt xop i amb tanta testosterona desbocada.
  • Amb l'excepció d'un petit problema de salut (encara i així acertava totes les apostes), tots vàrem poder acabar els 205 kms. i 3.600 mtres. de desnivell, no sense esforços, suors i principis d'hipotèrmies incloses... Quant ens hi posem, ens hi posem!!
  • L'esmorçar a les 5h. de la matinada quant tot just no has paït els spaguettis del sopar de fa una estona, però amb la gratificació de poder arribar amb prou temps per aparcar els primers en la mateixa línia de meta, preparar-se amb calma i poder gaudir de tot l'ambient des del 1r. raig de sol.

  • Des del petardàs, milers de maillots vinguts de tot arreu i part de l'estranger comencen a pedalar buscant el millor tren que els apropi als mítics ports del Tour francès des de terres aragoneses per intentar millorar marques passades en alguns cassos, o bé fer les primeres tentatives en d'altres. A partir de les primeres rampes del Somport i ja fins Formigal, amb companyia d'una constant pluja i boira.
  • Pel que fa als nostres, els primeres espases es baten des dels caixons davanters per deixar el pavelló ben alt, d'altres competeixen amb sí mateixos oblidant-se fins i tot de la família i "amics", d'altres amb ganes de saborejar-la tant, que semblen voler amortitzar la inscripció fins a caure el dia. Però així, TOTS i cadascú, donant el millor davant les adversitat intempestives.
  • Pel camí, les mostres de suport dels incondicional seran constants, especialment per part de la millor afició: la basca amb els seus AUPAS!, de l'estil: "Aupa Txapeldun! que has mojao hoy más que en toda tu vida...!!", per citar-ne algun... T'ho han explicat, trenta vegades, però la que fa trenta-u l'has de veure tu mateix per creure-ho i explicar-ho. T'ofereixen diaris per la baixada, menjar, aigua, però el que es més important, suport per treure't aquella mica de força que ja pensaves que no et quedava.






  • L'esforç de tota l'organització per la implicació en la seva Marxa: a la fira, entregant dorsals, avituallaments, senyalitzacions, parquing, informació, arribada, etc. Sempre disposats a ajudar-te amb un somriure i conscients en tot moment del que portes al cos. I què cal dir dels serveis de la Creu Roja, cuidant dels nostres pollets víctimes del fred, fins que "Mami Gallina" els va anar a recollir per portar-los sota l'ala des de Formigal cap al niu!

Anècdotes al marge, si per alguna cosa ja tornem a esperar la QH de l'any que ve es perque aquest dia tot es multiplica:

  • Si aquell diumenge havies fet 100 kms. ..., a la QH en faràs 205...

  • Si a Remences puges Bracons..., a la QH Somport, Marie Blanque, Portalet i et guarden la Hoz per si et quedava alguna cosa guardada...

  • Si vas fer una Marxa amb 2.000 ..., a la QH 11.000 afegint la Trepa...

  • Si et feies l'home per 2.000 de desnivell d'una sortida, a la QH 3.600 d'una tacada...

  • Si la Goges parla català..., aquesta parla euskera, francès, anglès, italià, castellà, ...

  • Que a la Ratpenat, els municipals de Cadaqués?..., a la QH Protecció Civil, exèrcit, Bombers, Guardia Civil, Creu Roja... i gendarmerie...

  • Que si sempre ens ha plogut a Capsacosta..., allà que us he de dir que no sabeu?

  • A Remences tanquen a 3.000..., doncs allà més de 3.000 són els qui han abandonat o no s'hi han presentat...

  • Que si aquells avituallaments..., Cubes amb 100.000 litres d'aigua, 14.000 Aquarius i 10.000 Coca-coles i barrils de cervesa...

I tot es va multiplicant... fins i tot la quantitat de deixalles (que deixem els ciclistes) esteses per tot el recorregut: una mica més de netedat entre tots no aniria malament perque si els maillots tenen butxaques per carregar la càmera de fotos, també hauria de servir per guardar les restes que deixem (ho sento però també ho havia de dir...)

Per acabar, un record d'agraïment als nostres veterans perque sense compartir-ho des del primer dia, se'ns hauria fet impossible pels seus consells i experiencies... i als pipiolos perque sense nosaltres, aquests primers no hauríeu rigut mai tant.
ARRRAANNCAAA!!

FINS LA DEL 2011... si el sorteig així ho vol!!

MÉS FOTOS
...Í MÉS
PORTALET
Carta de l'organització


Comentant la jugada el dia abans...

(A la premsa: "...estaba apuntado en la QH, me cambié a la Trepa, pero como voy a sensaciones me parece que mañana haré la QH, porque sino éstos cab... me van a dar la lata...")

"Em sembla que avui passaré fred... "

"...que us havia dit!!!"

El líder i el "cuñaaoo"... La "parella de fet"...

"Quin mal que em fan les cames..."

"Mamà Gallina" arribant al niu amb els seus pollets..

Radio Huesca
Diario del Alto Aragón

dijous, 17 de juny del 2010

NEIX LA QUEBRANTAHUESOS PER ETAPES

ÚLTIMA HORA:
Neix la Quebrantahuesos per etapes - Són cinc nous recorreguts que transcorren pel mític traçat de la Quebrantahuesos, per a realitzar-los en dues, tres i fins a quatre etapes, que conten amb el suport de l'Ajuntament de Sabiñánigo i la Comarca Alt Gállego. - S'incorporen nous ports de muntanya i tindran totes les prestacions que ofereix Aramón Bike: transport, recerca d'allotjament, assistència, xips de cronometratge i wellcome pack.Els ciclistes que realitzin tres de les QH turístiques, tenen la inscripció garantida en la Quebrantahuesos. Aramón Bike i la Penya Ciclista Edelweiss de Sabiñánigo s'uneixen per a crear un nou producte, molt atractiu per a tots els afeccionats al cicloturismo: Aramón Bike -QH per Etapes. Són cinc nous recorreguts que transcorren pel mític traçat de la Quebrantahuesos, per a realitzar-los en dues, tres i fins a quatre etapes.Aquestes noves rutes incorporen importants novetats que les converteixen en molt atractives per als amants del ciclisme que volen nous reptes. Una d'elles és la proposta de nous ports de muntanya menjo Aubisque o Soulor, a més dels mítics Marie Blanque, Somport, Portalet, que ja es pugen en la Quebrantahuesos, i són molt coneguts entre els ciclistes professionals que han participat en el Tour de França o en la Volta Ciclista a Espanya.
Les cinc noves rutes tenen relació amb fites de la Quebrantahuesos a través dels seus 20 anys d'història. QH Clàssica és la ruta habitual de la Quebrantahuesos. QH Tour deu el seu nom a la incorporació d'alguns dels mítics ports pels quals passa el Tour de França en les seves etapes pirinenques. QH Volta té el mateix significat però en la seva versió de la Volta Ciclista a Espanya. QH Invers té el recorregut al revés, és a dir, en sentit contrari al proposat en la clàssica. QH 2002 és una variant de la Quebrantahuesos que, pel tancament d'algun dels ports per obres, va haver de desviar-se cap a la part Navarresa, incorporant alguns ports que eren desconeguts i que solament s'han fet aquest any, el 2002. Com ja es ve fent amb les rutes de Aramón Bike, en aquests casos també estarà tot llest perquè els ciclistes solament es preocupin de pedalear. AL contractar aquests recorreguts, se'ls proporcionarà transport, recerca d'allotjament, assistència en carretera, xips de cronometratge i un paquet de benvinguda. A més d'això, s'oferiran activitats complementàries per als acompanyants i ciclistes, molt atractives per a atreure el públic familiar. Quant als xips de cronometratge, funcionaran en cadascun dels ports perquè es creuen rànquings dels ciclistes, i entre ells comprovin qui aconsegueix les millors marques, a més de controlar el temps emprat en cada etapa i en el total de la QH escollida.
En el paquet de benvinguda se'ls proporcionarà un llibre-mapa, amb anècdotes i recomanacions de Fernando Escartín, aspectes geogràfics més destacats de la zona, patrimoni cultural, estacions d'esquí, gastronomia o activitats complementàries per a cada final d'etapa. A més, els ciclistes disposaran d'un ?rutómetro? amb totes les dades tècniques: el perfil de la ruta i el mapa, les poblacions per les quals transcorren, canvis de carretera, inici de ports i la seva descripció, serveis en ruta i controls de xip, per a seguir sense cap dificultat l'itinerari. A més, a qui completin la ruta se'ls farà lliurament d'un maillot exclusiu i diploma acreditatiu amb les dades individuals de temps i mitjana de velocitat en etapes, ports i total de la ruta realitzada.
Els ciclistes que realitzin tres de les cinc QH Turístiques, tenen la inscripció garantida en la següent carrera de la Quebrantahuesos. El període d'inscripció de les noves rutes QH Turístiques s'obrirà a l'octubre, a través de www.aramonbike.és i en el telèfon de reserves 976 976 071, i els primers recorreguts es podran realitzar a partir de maig a octubre de 2011. L'ajuntament de Sabiñánigo es compromet amb aquest projecte en la recerca d'un local per a situar l'oficina de promoció de QH Turística per etapes, en la prestació de les instal·lacions municipals de vestuaris per als ciclistes que realitzin la prova i en l'oferta d'unes interessants rutes turístiques i activitats complementàries.
L'alcalde de Sabiñánigo, Jesús Lasierra, desitja que els comerciants, hotelers i restauració s'impliquin d'una manera important i que siguem capaços d'oferir a Sabiñánigo uns serveis de la mateixa qualitat, i interès com ho ha fet la marca QH. Per la seva banda, el President de la Comarca Alt Gállego, Mariano Fañanás també recalca el paper dinamitzador del turisme en la comarca que tindrà aquest nou producte: Des del punt de vista turístic, es tracta d'una proposta idònia per a aquest territori que, com destinació turística, compte amb tots els recursos necessaris per a donar resposta a aquest nou segment de demanda i que, d'altra banda, afavorirà la diversificació i desestacionalización del turisme. Els afeccionats al cicloturisme poden establir i superar el seu propi repte personal, gaudint a més de totes les comoditats i atractius que oferix la nostra zona sobre la base de paquets turístics pensats per a satisfer totes les seves necessitats, així com les dels seus acompanyants.
Font: PC Edelweiss


Ja la tenim aquí, amb el següent planning:

Durant tota la setmana:
Esforços, els justos; Massatges, amb discreció; Cames depilades; la bicicleta, mitjons i calçotets nets; la bossa, a punt; i, sexe, el que es pugui i us deixin...

Dijous, 17 de Juny
20 h. Carregada de bicicletes

Divendres, 18 de Juny
08h. Sortida Sarfa, direcció cap a Sant Pere a recollir la delegació de l'altre banda de la Badia
(Està pendent de confirmar, una benedicció de bicicletes a la Plaça del poble, així com una cercavila amb gralles i confetti que despedirà els integrants de l'expedició fins a l'alçada de la rotonda de Castelló... però repetim està per confirmar, ja que a hores d'ara no hem rebut la corresponent autorització dels serveis de l'ordre oportuns...)
Esmorçar en ruta
Dinar a Barbastro
16h. Recollida de dorsals i visita a la Fira QH
18h. Localització i sorteig dirigit (com el de la Champions...) de l'allotjament al poble de l'Escartín (per allò de veure si s'enganxa alguna cosa...)
20h. Sopar i recolliment, no sense abans haver estudiat el punt quilomètric on s'efectuaran els corresponents atacs (no s'hi val durant els avituallaments... que fa lleig!)

Dissabte, 19 de Juny

Disputa de la prova durant tot el dia (alguns), ...als qui amb el matí en facin prou, poden aprofitar per anar a comprar souvenirs durant la tarda, o tornar-la a fer del revés.
Quant arribi el menys ràpid, revitalitzant bany al riu Gàllego.
20h. Sopar i copa voluntària (a proposta de l'avi, la intenció és que els GinTònics tinguin més gust que els de Bourg d'Oisans...)

Diumenge, 20 de Juny
Esmorçar dret, per allò del mal d'ofici...
Viatge de tornada.

Ens veiem a Sabiñánigo... i que les cames us acompanyin a tots!!! ...als PBM també!!!

http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/localidades/sabinanigo-22632
http://tiempo.meteored.com/prediccion_para-Sabinanigo-Huesca-Espana-Europa-.html
http://www.eltiempo.es/sabinanigo.html

dimarts, 15 de desembre del 2009

ESTAREM A LA QUEBRANTAHUESOS

Després del Sorteig, entrem des del nº 10791 fins al 15.431 i de l'1 fins al 2.859
Resumint, entrem tots els 19 a la Quebrantahuesos 2010

MANUEL DOMINGUEZ PEREIRA
12508
JUAN MANUEL FERNANDEZ MARTINEZ
12509
MIGUEL LOZANO SERRANO
12510
FRANCESC FERRER LLORET
12511
JUAN PEREZ SERRA
12512
TOMAS BAIGES ROURA
12513
LEONARD CASELLAS FIGUEROA
12514
MIQUEL MIRALLES MOYANO
12515
STEFAN SPENGLER
12516
JUAN CARLOS DEL BARRIO PUERTO
12517
MANEL PONCELAS ALVAREZ
12518
JOSEP MARIA FONT ESCRIGAS
12519
GERARD ROS TORRENT
12520
JOAN BOSCH ALBILLOS
12521
ANTONI VALENZUELA SASTRE
12522
QUIM COLL TEIXIDOR
12523
MARIO RABELL RODRIGUEZ
12524
DAVID HERRUZO VILCHEZ
12525
JAVI FERNANDEZ MARGENAT
12526

dilluns, 22 de juny del 2009

BONA REPRESENTACIÓ A LA QUEBRANTA 2009

LOZANO SERRANO, MIGUEL
1781
F
1119 de 8485
119 de 1885
29,73
6:53:46
3:38:06
6:22:51

FERRER LLORET, FRANCESC
1782
F
1278 de 8485
145 de 1885
29,45
6:57:42
3:37:12
6:27:51
ROS TORRENT, GERARD
4909
E
1951 de 8485
792 de 3143
28,37
7:13:37
3:51:13
6:43:23
CARRION FERRER, GUERAU
6445
F
3614 de 8485
651 de 1885
25,96
7:53:48
4:07:26
7:22:06

HERRUZO VILCHEZ, DAVID
7235
E
5841 de 8485
2223 de 3143
22,58
9:04:40
8:31:01

COLL TEIXIDOR, JOAQUIN
3795
F
5842 de 8485
1255 de 1885
22,58
9:04:42
4:22:33
8:31:02

FERNANDEZ MARTINEZ, JOAN
3023
F
6485 de 8485
1451 de 1885
21,19
9:40:23
4:33:31
9:05:01

dilluns, 15 de juny del 2009

DIA Q, HORA H: QUEBRANTAHUESOS 2009


Ja ha arrivat la setmana i, part dels qui porten tot l'any preparant-se per la QH ja comencen a restar dies per afrontar-ne una nova edició.
Encara ahir diumenge, els Gerard, Joan, Kiku, Quim, Miguel, Juan & cia., a qui s'afegiran en Joan, Myke i David continuaven acumulant els darrers kms. per poder afrontar el repte amb garanties.
Algunes de les imatges que es trobaran el dissabte, a banda dels 10.300 inscrits són les següents:

Com a exemple del que hauran de passar, penjo aquesta crònica de l'any passat d'una valenta:

"¿Cual es el hueso mas pijo del cuerpo humano?
Asi empezo la aventura, con un chiste, habiamos quedado a las 17:30 del viernes en la tienda de Ciclos Maestre, llego y alli ya estaba "Pechoman" (Oscar), faltaban los otros 4, Gonzalo, Mikel, Unai y Xabi. Llegan al cabo de un rato riendose y lo primero q me dicen es: Noe, ¿cual es el hueso mas pijo del cuerpo humano?? Contesto: yo q se. Me dicen: La medula "Osea".¡Buff! Yo una pilla de nervios y estos de cachondeo.
Empezamos a montar la bici en la "fregoneta". Me entero q Gonzalo no va participar. Me dice q ha pillado un virus y toda la semana jodido.Q mal rollo, pensé, al principio ibamos 6, uno de apoyo y 5 a participar. En abril, a Mikel de pilla un coche cuando entrenaba y fractura de pelvis, reposo forzado esa temporada. Y ahora tampoco Gonzalo???? De 6, solo 3 a participar!!!!! Unai (q el año pasado petó a 14 kms de meta), Pechoman (su primera vez) y Yo (iden). Vaya equipo!!! .
Bueno, total q entre pitos y flautas, salimos de bilbao a las 18:30, los termometros marcaban 40 y incluso 42 grados en algunos puntos, yo pensaba: Joder, mañana con ese calor que Dios nos proteja a todos. Mientras los demas charlaban, yo iba callada, pensaba: ¿en que lio me habre metido? como puedo esperar acabar 205 kms con ese calor. Y me entraba una depre que no podeis imaginar. Durante el camino, me fuy animando un poco mas, pasaba y repasaba mi estrategia: No quemarme a principio, ahorrar fuerzas para el final, etc etc etc.
Llegamos a Jaca antes de las 10, buscando el hotel, pedimos informacion a unos y nos mandaran a un camino equivocado.... c...., otra vez a dar la vuelta y buscar el dichoso hotel, al final lo encontramos en una calle super estrecha donde casi ni pasaba la furgo, lo primero que vemos, delante del hotel una terracita "ideal" para una cervezita q guay!!!!Despues de dejar las maletas, salimos a cenar algo. Los 3 q ibamos a participar nada mas acabar de cenar volvimos al hotel, pero los otros 3 se quedaran a conocer "Jaca la nuit". Yo compartia habitavion con Xabi y Gonzalo y los otros 3, estaban en otra hab del otro lado del pasillo. Resulta que por la noche, sobre las 2 (algo asi) llegan algunos a la hab de al lado de la de Unai y Pechoman, y los tios estos, a las 2 de la mañana gritaban por los pasillos: "Manoooooolo, te subo la bici?" y el otro "Siiiiiiiiii Felipe, subela" No dejaron dormir al pobre Unai que se quedo un buen rato recordando los parente de Felipe y Manolo. Jajajaja. Vaya con Felipe y Manolo!!!!
Hora del desayuno, el hotel a tope de carreteros, en el comedor, todos alli vestidos a "rigor", con sus "makinas" y sus piernas depiladas. Yo entro con mi Tupeware con mi ensaladita de pasta muy calladita, me siento y me pongo a comerla, me miran con cara rara, todos poniendose a tope de bollos, pastelitos y no sé que, y yo comiendo pasta integral. jeje
Teniamos unos 18 kms hasta sabiñanigo, en la entrada del pueblo, caravamos, por Diosssss, nunca he visto tanto carretero reunido, que pasada, como es que hay tanto masoca suelto por ahi ? Aparcamos delante de un supermercado. Mientras uno iba a por los dorsales, no pusimos a montar las bicis y prepararlo todo. LLene dos bidones con sales y el camel con 2 litros de agua, lo suficiente para ahogarme!!! Pero mejor sobrar que faltar. Nos despedimos de los otros con frases tipo: "Adios Mikel, ha sido un placer conocerte", "Bueno tio, encantada de haberte conocido" etc etc, Parecia mas q ibamos a una guerra q sólo "andar en bici".Nos dirigimos a la salida, bufff, yo alucinaba con la cantidad de gente, desde el punto en que me encontraba hasta pasar por la salida, tarde 10 minutos!!!! Por el microfono anuncian q hay 4400 inscriptos!! increible.
Salimos. Al principio hay mucho llano, ideal para calientar. Voy con mi mentalidad de "ahorrar". Unai y Pechoman tiran p´alante. Sigo a mi ritmo y de repente.... me entran ganas de hacer pis. Busco una salida y me escondo detras de un arbol....que putada, los tios lo tienen mas facil. Seguimos llaneando con unos pocos repechitos por unos 25 kms, en el km 13 miro para el cielo y veo un tio en parapente, para distraerme empiezo a imaginar cosas tipo "joer q tranki estara el tio este alli arriba, seguro q al bajar, se bebe una cervezita...", para no aburrirme, empiezo a dividir la marcha en etapas: pienso: son 4 etapas de 50kms, o.....10 de 20 kms, o.......arghhhhhh .Empezamos a subir Soport, buen puerto, no muy largo y se sube bien, vas fresco como una lechuga y lo superas con facilidad, pienso: un obstaculo menos, ahora "sólo" quedan 3 .Empieza el Marie Blanc.....bonito nombre para el martirio que supone....Dios mio, una carretera estrecha, llena de barches, de un lado roca, del otro arbustos, con alguno que otro torrente de agua que baja del monte. Empieza el calor....del asfalto sube un baho agobiante, q calorrrr. Unas pendientes de muerte....la peña empieza a quedarse, durante todo el camino ves a gente tirada en la hierba, refrescandose en los torrentes, empujando la bici cuesta arriba.....parecia una romaria. Yo seguia montada, iba controlando mis pulsaciones para no quemarme, en algunos tramos llegue a rodar a 5 kms/h...pero NO me baje de la bici, un calor asqueroso, algunos mosquitos me picaban, gente tirada por todos lo lados....que horror. Pensé algo y me reí sola, pasaba uno a mi lado (y mira por donde era el anciano del que hable en la pre-cronica ), ve q me rio y me dice: -todavia tienes fuerzas para reirte? Yo le digo: estaba pensando: "Marie Blanc, nombre de mujer....mujer tenia q ser para dar tanta guerra!", el viejito se echo a reir y asi ibamos los dos , subiendo a 6-7 kms /h, haciendo "eses" para esquivar la pendiente y descojonandonos. Q locos!!! El del coche de Orbea nos ve pasar riendonos y alucina, nos dice: De que os reis? y asi tiramos p´alante. Al llegar arriba, avituallamiento, pierdo el viejito de vista, ya no le veo, q pena!! era buena compania, espero que haya acabado bien.Bajada a saco, y luego mas adelante una zona donde se podia dar pedales, bien, asi recupero un poco las piernas.
Seguia el calor.....que pasada, nunca en mi vida habia visto el calor derritir el asfalto...pero asi era, en algunos tramos, estaba el asfalto derritido, yo pensaba, Dios mio, que infierno!!Empieza el portalet. Ese ha sido mi verdugo, mucho mas q el Marie Blanc. Al colmar el Marie, llebaba una media de 20kms, al acabar la bajada, casi 24 de media, despues de bajar, ya estaba mas recuperada de la subida y iba animada, pensaba: ahora solo quedan 2 obstaculos!! q bien (que inocente yo ).En el Marie Blanc y en el Portalet, hay unos puntos kilometricos que informan cuantos kms falta para el alto, la pendiente en el proximo kms, la altitud en la que estas y poco mas.
Empiezas a subir y ves: Col de Portalet, 29 kms Buff que largo se va hacer eso!!! Sigo, a principio no hay mucha pendiente, incluso se puede subir a plato, pero despues de subir el Somport y el Marie, no pongo plato ni en llano. Se hace duro, y largoooooooooooooo, muy muy largoooooooooo, a principio no hay gente animando, estas en territorio frances, no hay sombras, sol, sol y sol. Eso parece el desierto. Voy mirando el paisaje de las montañas para distraerme: todo muy bonito, la verdad es q el entorno es muy relajante, sigo p´arriba, a cada señal, resto 1 km: 28, 27, 26, 25, 24....19, 18, 17........9, 8, 7...3 , 2 , 1 , COL DE PORTALET, entrada en territorio español, mucha gente animando, que alegria!!!! No puedo creer, ha sido con diferencia donde mas he sufrido. En el alto estan mis compañeros con la furgo, Xabi se baja su bici de descenso y se pone a seguirme un poco por la bajada, todos le miran, que risas, me relajo un poco, ahora bajadita para relajar, llevo 155 kms, 3 puertos (2 de ellos de tour de francia) y un calor infernal.....no sé como sera el ultimo, me lo tomare con mucha trankilidad.
Despues de una corta bajada, un poco llano, empezamos a subir el Hoz de Jaca, Yo no sé lo que me espera, estoy buscando la señal donde informan la distancia del puerto, la veo a lo lejos, me voy acercando....y cuando consigo leer, no me lo creo: Col de Hoz, 2kms, 2kms????? q dices tu??? SÓLO 2 kms, eso esta txupado!!!!! despues de 29 kms eso es una broma, jejejejej, q alegria, doy un poco caña y tiro p´arriba, las piernas se resienten pero todavia no estoy quemada, he controlado mis pulsaciones todo el rato y estoy bien. Alto de Hoz, me sacan una foto (a ver si la tendre algun dia), pongo plato y a bajarrrrrrrrrrrrrrrrrrrr , que bien, ahora queda todo bajar y luego un llano (con algunos repechillos) hasta sabiñanigo. me siento bien, en el llano voy al limite que puedo, adelanto algunos. No me entero de los repechos, voy a 36-38 kms, me pasa un autobus a 40 y uno me dice: enganchate al autobus! les sigo un rato pero luego me descuelgo.....las piernas empiezan a resentirse, ya me cuesta ir a mas de 30 en los repechos. Veo una cartel que pone: LLegada 10 kms , y pienso: pues ala, ya lo tienes. Estos kms se hacen los mas largos, voy sola, los autobuses se marcharan y los taxis tb. Otro cartel: Llegada 5 kms , pienso: venga, no te derrumbres ahora, dale! dale! Saco mis ultimas reservas para acelerar un poco, vencer eses repechillos que llegan a parecer largas subidas a esas alturas. Otra cartel, llegada 4 kms, por dios, eso no llega!!!! Paso el de 3kms, paso el de 2kms, ufffffffff, alivio, entro en sabiñanigo, ahora voy por la calles, la gente anima y aplaude, curva a la derecha y una cuestita de nada, me pongo de pie, y la subo a plato, paso por meta y Diosssssssssssssssssssss que gloria, no me lo puedo creer, ACABÉ LA QUEBRANTAHUESOS.
Al pasar por meta estoy un poco perdida, me siento aliviada, feliz, cansada, satisfecha, echa polvo, todo eso al mismo tiempo, busco a mis compañeros...no les veo...alguien grita mi nombre, es Unai, habian llegado junto a Pechoman media hora antes q yo!!!! Nos abrazamos y nos felicitamos. Despues de devolver el chip, me pillo un plato de ensalada de pasta y una San Mi (si todo eso lo hice por la cerveza,q os creeis?? ).
Aqui acaba la aventura, la complete en 10 horas , dando pedales mi cuenta dice que han sido 9:36 minutos. El primer chico acabo en 5:57 (tb es de Ciclos Maestre) y la primera femina en 7:21 min. Pienso en los estaban tirados en la subida del Marie Blanc y creo que no aguantaran el Portalet, en ese, si no te mentalizas bien, no acabas. Un sobresaliente a la organizacion, no podrian ser mejor, los avituallamientos completisimos. Otro sobresaliente para los que estaban animando en las subidas: los que mas se oian, a los vascos, creo que de cada 10 de animabanm 9 lo hacian en euskera, como puede haber tanta aficcion? ahora entiendo lo del tour con Euskatel, si vibran asi con aficcionados como yo, que no haran con los pros???Hace poco he llegado en casa, iba deshacer la mochila pero decidir escribir antes la cronica mientras tenia los recuerdos fresquitos. Hoy el sufrimiento ya no era tan palpable como ayer, y mañana lo sera menos q hoy, asi q en un par de dias me habre olvidado todo lo q sufri. (siempre me pasa eso con la bici, me olvido lo malo y me quedo con lo bueno).

MES CRÒNIQUES...