El Tour en imatges...

El que deixa el Tourmalet

Contador: "-Tú primero, Andy..."

Schleck: "-...no, no, por favor..."

Contador: "- Faltaría más, no insistas..."

Schleck: "-...de ninguna manera..."

Contador: "-...o pasas tú, o espero 30 segundos para que recuperes lo de la cadena..."

Schelck: "-... si me esperas, le pido a Cancellara por el pinganillo que pare al pelotón..."

Contador: "-... como continúes así, el Sábado no corro la crono..."

Schleck: "-... venga, ya paso yo primero, pero de la mano..."

Total... que hi han més pals a les nostres sortides del Diumenge que a on n'haurien d'haver...

L'únic que sembla que ho veu d'una altra manera, és un...

Carlos Sastre: “Creo que estamos haciendo del ciclismo una patraña de niñatos”
Carlos Sastre volvió a intentarlo una vez más en los Pirineos. El corredor del Cervélo montó una estrategia arriesgada y al final, después de rodar más de cien kilómetros haciendo puente entre la escapada de siete corredores y el pelotón, fue a rendirse a los pies del Tourmalet.
“El día de hoy ha dado para mucho, y para muchos comentarios. Para algunos habrá sido una locura, para otros una estupidez, para otros un día de un valiente, para otros un día de coraje... Para mí ha sido un día de desfrutar encima de la bicicleta”, ha comentado el ciclista español al concluir, completamente agotado, la etapa reina de este Tour de Francia.Carlos Sastre revela qué le dijo Contador en el momento en el que iniciaba su ataque: “Cuando estaba arrancando Alberto Contador ha venido a decirme que por detrás había habido una caída. Le he contestado que me parecía muy bien, pero yo tenía en ese momento a un compañero por delante, estaba moviendo la carrera y he seguido con mi ataque. Ellos han parado y luego, cuando he llegado a la línea de meta me han dicho quién se había caído”.El abulense se muestra un poco cansado de toda la polémica que se está dando en este Tour sobre el 'fair play': “Quien quiera sacar discusión o polémica de este tema lo puede hacer libremente. Yo me he caído en este Tour, me he caído en el Giro de Italia, he tenido averías y a mí nunca nadie me ha esperado. Creo que estamos haciendo del ciclismo una patraña de niñatos y esto es lo que sucede en este tipo de circunstancias”.
Finalmente, el vencedor del Tour comenta sus sensaciones en esta última etapa de montaña: “Yo tenía ganas de intentarlo en el día de hoy. He tenido la suerte de contar con un solo compañero, que ha sido Kolovanovas, me ha hecho todo el comienzo de carrera y luego no he tenido las fuerzas suficientes para coger la escapada de delante, pero lo he intentado con todas mis ganas y esto para mí es lo más importante. Para algunos estaba muerto y el día de hoy para mí me da algo más que una victoria.Yo creo que las victorias son importantes, pero las derrotas son mucho más, porque se sacan muchas más cosas positivas. El día de hoy me ha enseñado algo nuevo de mí que no sabía. Me siento feliz de haberlo intentado, de haber luchado y de haber vuelto a la carrera que más me gusta con ganas”.

***

Això sí, el Tourmalet també deixa l'imatge d'una filera inacabable de milers de seguidors embogits sota la boira, nova cavalcada del Purito i el Samuel i l'últim Tourmalet pro de l'Armstrong...

Pailhères "à la catalane"

Entre catalans d'aquí i els colors de l'USAP de Perpinyà, les temibles rampes de Pailhères al Tour es van cobrir de senyeres aquest passat diumenge, ...

Això sí, també dels qui no hi poden faltar mai... sino no seria le Tour... món Dieu!!

Altres anys, el color predominant havia estat el taronja de l'Euskaltel, que també n'hi havia (a veure si pugen al podi final amb el Samuel Sanchez aquest any), però el dominant va ser el català... tant de bo servís d'alguna cosa i els Flecha, Jufré, Torrent, Purito, Florencio, Tondo, etc del futur puguessin representar-nos en les grans voltes... l'afició està més que assegurada, el palmarés de tots ells també, l'experiencia en el cas del suport de les administracions a les comunitats com Galícia, Euskadi, etc, ja hi és, però aquí sempre em de ser diferent en tot i és més important donar el suport a l'USAP (sense desmerèixer-los ni molt menys...) que a projectes com el de'n Mauri l'any passat. Ara és clar, amb la crisi i en Millet no han quedat diners per res més...

Victòria Catalana al Tour...

Això es diu arrivar i moldre...

ENHORABONA "PURITO"!!!

Els "nervis" del Tour...

Amb la calor del Tour d'aquest any, els ciclistes aprofiten per trobar-li noves utilitats a les noves tecnologies:

Els quadres de carboni proven a posar-se'l de barret...

I ara n'hi ha que amb el casc, no només es protegeixen, sino que a més ataquen...
http://es.eurosport.yahoo.com/15072010/47/tour-francia-video-cabezazo-sale-caro-tour.html

El que no s'enten és que a aquest últim l'expulsin (tot i que el Columbia ja portava dies a trompades als sprints... que li preguntin al Freire...) i als de la lluita greco-romana els deixin continuar donant espectacle... Posats a fer, aquell dia els hauria donat el premi als més combatius de l'etapa... c'est le Tour!!

Bona Jornada "à la française": Pailhères

Ja en tenim una altra al sac... als qui no vàreu poder venir no us amoïneu que segur que hi tornarem: el lloc bé s'ho val.

Havíem quedat a les 8h. a Axat amb una representació local (el "cunyao", el veí del "cunyao" i un "grimpeur"). Tot i que el cel ja ens recordava les mollenes d'aquest any, a més de les prediccions dels locals ("esto no se abre en todo el día"-aquest a MeteoFrance no treballa)... al final ens va deixar pujar mig Pailhères a la fresca per, un cop passada la boira, obrir-se un paisatge espectacular, digne de l'etapa del proper Diumenge al Tour. A menys de 2 hores de Roses, hi tenim un Tourmalet!!!

Al final, afegint la Quillane, de camí cap a la Cerdanya francesa, amb una reparadora hamburguesa a Formiguères i animats en tot moment per l'organització de l'Ironman ALTRIMAN de Les Angles (els portàvem de bòl.lid fent-nos desviar a cada cruïlla del seu recorregut...), vàrem sumar 2.600 mtres. de desnivell i 130 kms. amb l'única mollada del bany final al riu.

Dissabte, 10 de Juliol

Una setmana abans de que el Tour hi passi, recuperem la sortida de carretera, tantes vegades suspesa pel temps (que amb la "sort" que tenim aquest any segur que hi tornem a ser...):

Col de la Quiline (1.713 mtres. alçada) i el de Pailhères (2.001 mtres. d'alçada) des d'Axat a l'Aude francès, a 40' de Perpinyà (sortida cotxe Roses). Cal recordar que aquest port, s'està convertint en un dels clàssics de la ronda francesa.

En total, acumularem 2.507 mtrs de desnivell en 130kms. de recorregut.

*****

COL DE LA QUILLINE
Es tracta d'un coll de 48 qms. pero amb només 1.300 mtres. de desnivell (2,6% mitjana)

COL DE PAILHÈRES

Després del llarg descens i, abans d'arrivar al punt d'inici girarem a esquerra després per pujar cap al Col de Pailhères

+ fotos (Cliqueu aquí)

Per fer una previsió dels qui anem, apunteu-vos a comentaris i posseu l'hora que preferiu sortir. 6h per començar a pedalar 8h. ó bé 7h per les 9h. Ja direu, votació (però que no sigui com a Capsacosta...)

LA RATPENAT... FINS L'ANY QUE VE... i GRACIES A VOSALTRES PER HAVER-NOS ACOMPANYAT

"Hola,

avui en Josep i jo hem fet la Ratpenat.
En primer lloc, felicitar-vos per l'organització i l'assistència. Estem encantats!

I què dir de la cursa, sobre tot per als qui, com nosaltres, som alt-empordanesos i uns enamorats d'aquests paratges, tot i que vivim a Girona.

Nosaltres venim del món de l'atletisme i hem fet moltes curses de 10, mitges maratons i maratons, de tots els estils i magnituds. Però us asseguro que la Ratpenat que avui hem viscut no té res a envejar a cap cursa que coneixem.

L'originalitat de la Ratpenat és un valor afegit: l'hora, el no dormir i veure si aguantes bé o no. Però passar per aquelles carreteres i no trobar ni un ànima ni un cotxe no té preu, passar per Cadaqués a les 5 de la matinada amb aquell silenci i aquella serenor, amb la calma del mar inclosa, i enfilar cap al Cap de Creus a quarts de sis començant a clarejar i amb aquell silenci i tranquilitat...!!! No hi ha paraules.

I arribar i trobar el camió amb menjar i beure és tot un detall. Per no parlar de l'esmorzar-dinar...

Moltes gràcies per tot. L'any que ve, si estem en forma per tornar-hi, no fallarem. (I procurarem fer la inscripció abans). Ho farem córrer per Girona, entre els companys d'Atletisme Girona, que en aquesta època també fan molta bici.

I felicitats als qui vàreu fer la QH. Tela!

Fins aviat. A veure si coincidim algun dia entrenant per l'Empordà."

(Roser i Josep)

Crònica de Martorell
,,,Crònica d'AlpCross
...del Garraf...
...dels bttrus...
Més...
Fotos del Pedal Maià