La Quebrantahuesos... el dia que tot es multiplica...

Ens havíem convidat a un Aniversari molt especial... la mítica marxa cicloturista de Sabiñànigo complia 20 anys i el CC Roses no se la volia perdre aquest any: els veterans amb els deures fets i els novells carregats d'il.lusió i ganes d'afrontar-la amb el respecte que la 1ª vegada es mereix.
L'endemà i un cop arribats a casa, ens queda encara tornar a deixar neta i polida la companya de fatigues, a punt per la propera escapada. Mentre l'aigua bruta va regantellant encara, les imatges del que va ser una terrible jornada, marcada per la climatologia es van succeïnt:

• Per damunt de tot, el grup al complert dels integrants del Club (a més dels "anglesos" que continuen conduïnt per l'esquerra...), vàrem tornar sans i estalvis; no sent fàcil, tenint en compte que es deixa anar a 10.000 sonats sobre rodes a l'hora per aquelles alçades, amb l'asfalt xop i amb tanta testosterona desbocada.

• Amb l'excepció d'un petit problema de salut (encara i així acertava totes les apostes), tots vàrem poder acabar els 205 kms. i 3.600 mtres. de desnivell, no sense esforços, suors i principis d'hipotèrmies incloses... Quant ens hi posem, ens hi posem!!

• L'esmorçar a les 5h. de la matinada quant tot just no has paït els spaguettis del sopar de fa una estona, però amb la gratificació de poder arribar amb prou temps per aparcar els primers en la mateixa línia de meta, preparar-se amb calma i poder gaudir de tot l'ambient des del 1r. raig de sol.


• Des del petardàs, milers de maillots vinguts de tot arreu i part de l'estranger comencen a pedalar buscant el millor tren que els apropi als mítics ports del Tour francès des de terres aragoneses per intentar millorar marques passades en alguns cassos, o bé fer les primeres tentatives en d'altres. A partir de les primeres rampes del Somport i ja fins Formigal, amb companyia d'una constant pluja i boira.

• Pel que fa als nostres, els primeres espases es baten des dels caixons davanters per deixar el pavelló ben alt, d'altres competeixen amb sí mateixos oblidant-se fins i tot de la família i "amics", d'altres amb ganes de saborejar-la tant, que semblen voler amortitzar la inscripció fins a caure el dia. Però així, TOTS i cadascú, donant el millor davant les adversitat intempestives.
Pel camí, les mostres de suport dels incondicional seran constants, especialment per part de la millor afició: la basca amb els seus AUPAS!, de l'estil: "Aupa Txapeldun! que has mojao hoy más que en toda tu vida...!!", per citar-ne algun... T'ho han explicat, trenta vegades, però la que fa trenta-u l'has de veure tu mateix per creure-ho i explicar-ho. T'ofereixen diaris per la baixada, menjar, aigua, però el que es més important, suport per treure't aquella mica de força que ja pensaves que no et quedava.



• L'esforç de tota l'organització per la implicació en la seva Marxa: a la fira, entregant dorsals, avituallaments, senyalitzacions, parquing, informació, arribada, etc. Sempre disposats a ajudar-te amb un somriure i conscients en tot moment del que portes al cos. I què cal dir dels serveis de la Creu Roja, cuidant dels nostres pollets víctimes del fred, fins que "Mami Gallina" els va anar a recollir per portar-los sota l'ala des de Formigal cap al niu!

Anècdotes al marge, si per alguna cosa ja tornem a esperar la QH de l'any que ve es perque aquest dia tot es multiplica:

• Si aquell diumenge havies fet 100 kms. ..., a la QH en faràs 205...


• Si a Remences puges Bracons..., a la QH Somport, Marie Blanque, Portalet i et guarden la Hoz per si et quedava alguna cosa guardada...


• Si vas fer una Marxa amb 2.000 ..., a la QH 11.000 afegint la Trepa...


• Si et feies l'home per 2.000 de desnivell d'una sortida, a la QH 3.600 d'una tacada...


• Si la Goges parla català..., aquesta parla euskera, francès, anglès, italià, castellà, ...


• Que a la Ratpenat, els municipals de Cadaqués?..., a la QH Protecció Civil, exèrcit, Bombers, Guardia Civil, Creu Roja... i gendarmerie...


• Que si sempre ens ha plogut a Capsacosta..., allà que us he de dir que no sabeu?


• A Remences tanquen a 3.000..., doncs allà més de 3.000 són els qui han abandonat o no s'hi han presentat...


• Que si aquells avituallaments..., Cubes amb 100.000 litres d'aigua, 14.000 Aquarius i 10.000 Coca-coles i barrils de cervesa...

I tot es va multiplicant... fins i tot la quantitat de deixalles (que deixem els ciclistes) esteses per tot el recorregut: una mica més de netedat entre tots no aniria malament perque si els maillots tenen butxaques per carregar la càmera de fotos, també hauria de servir per guardar les restes que deixem (ho sento però també ho havia de dir...)

Per acabar, un record d'agraïment als nostres veterans perque sense compartir-ho des del primer dia, se'ns hauria fet impossible pels seus consells i experiencies... i als pipiolos perque sense nosaltres, aquests primers no hauríeu rigut mai tant.
ARRRAANNCAAA!!

FINS LA DEL 2011... si el sorteig així ho vol!!

MÉS FOTOS
...Í MÉS
PORTALET
Carta de l'organització

Comentant la jugada el dia abans...

(A la premsa: "...estaba apuntado en la QH, me cambié a la Trepa, pero como voy a sensaciones me parece que mañana haré la QH, porque sino éstos cab... me van a dar la lata...")

"Em sembla que avui passaré fred... "

"...que us havia dit!!!"

El líder i el "cuñaaoo"... La "parella de fet"...

"Quin mal que em fan les cames..."

"Mamà Gallina" arribant al niu amb els seus pollets..

Radio Huesca
Diario del Alto Aragón